.La clemenza di Tito.



Compositor: Wolfgang Amadeus Mozart



Argument: Acte II


Annio li conta a Sext que l'emperador Titus és viu. En el fum i el caos, Sext l'havia confós amb un altre. Aviat arriba Publi per a arrestar a Sext, explicant que era un dels conspiradors qui vestia com l'emperador i va ser ferit, tot i que no mortalment, per Sext. El Senat jutja a Sext, alhora que Titus espera impacient, segur que el seu amic serà exonerat; però el Senat el troba culpable i l'emperador, angoixat, ha de signar la sentència de mort de Sext.
Decideix cridar primer a Sext, intentant obtenir més detalls de la conjura. Sext assumeix tota la culpa i diu que mereix morir, així que Titus li diu que així serà i l'acomiada. Però després d'una llarga lluita interna, Titus trenca l'ordre d'execució de Sext i decideix que preferix ser acusat de ser massa clement abans que de tenir un cor venjatiu.
Vitèl·lia pateix de remordiments, i decideix confessar-ho tot a Titus, abandonant les seues esperances de ser emperadriu, en la cèlebre ària "Non più di fiori." En l' amfiteatre, els condemnats, inclòs Sext, esperen ser llançats a les bèsties salvatges. Titus mostrarà la seua clemència quan Vitèl·lia confessa que és la instigadora de la trama de Sext. Tot i que l'emperador queda consternat, la inclou a ella en el perdó general que ofereix. L'òpera conclou amb tots els personatges lloant l'extrema generositat de l'emperador, mentre que ell mateix demana als déus que acurten la seua vida quan deixe de preocupar-se pel benestar de Roma.